Carmen San Onofre Llorens, portaveu adjunta del grup municipal

Aquest matí passejant amb Perla, la meua gossa, i buscant el verd del nostre poble, m’he topetat amb un veterà del camp. Els dos hem compartit el gust que ens dona eixir a gaudir del nostre terme. Ell té suficient amb eixe pam de terra ple de tarongers que li permeten un passeig diari  i  abocar la seua estima i dedicació a uns arbres, que segur seguiran dempeus quan ja no estiga ell a prop. I  seguiran ací per fer gaudir a uns altres homes i unes altres dones. Jo li he traslladat la meua estima i apreci per eixe raconet ple de garroferes, segurament centenàries,  que estan a la vista de totes les que passem per anar al camp de futbol La Corona, que enguany fa 50 anys, o a pegar la volteta. Eixos arbres seguiran allí quan jo tampoc estiga. O, almenys, això és el que desitge . 
Perquè són moltes les meravelles  de la nostra terra que seguiran ací quan ja no estigam i quan vinguen unes altres personetes a viure-hi. Quan tot açò que ens embolica ara, que ens plena de por però que també ens fa ser més conscients, quan tot açò passe… quedarà allò pel que hem lluitat i pel que hem fet digne el nostre poble, Almenara.
I, són eixes les coses que també ens han de preocupar com a ciutadania i com a representants públics. Ens ha d’importar bregar per tenir ferramentes que democratitzen les decisions i facen partícip al poble com la Carta Ciutadana, document a l’espera d’eixir a la llum i retrobat i impulsat per Compromís per Almenara. Totes les espentes que ens donarà com a almenarencs i almenarenques també quedaran quan tu, que em lliges, i jo no estiguem. 
I la nova escola, ampliada i reformada gràcies al Pla Edificant de la Conselleria d’Educació que també quedarà per al futur dels fills i filles de l’actual alumnat. Els nostres néts i netes. Eixe alumnat que ha començat un curs difícil i estrany però que ha pogut tornar a retrobar-se amb els seus companys i companyes. Alumnat que gravarà en la seua memòria i en la de la següent generació que l’esforç ha de ser compartit per a poder superar les adversitats d’aquesta pandèmia. Eixe “som més forts junts davant les adversitats” també quedarà a l’inconscient, o tal vegada, conscient col·lectiu de la joventut.
Totes eixes coses, que són importants ara i que plantaran llavor per a un futur millor, per comstruir una ciutadania més responsable i involucrada en el seu benestar, seguiran quan nosaltres ja no estigam. Eixes coses són les imprescindibles per a Compromís i per a Almenara.