Ramon Royo, membre de Compromís per Almenara i voluntari a Els Estanys
DE VINARÒS A ORIOLA, DE MORELLA A GUARDAMAR
I que té que veure aquest títol en el següent relat? Doncs ja vos ho dic jo: res de res. El mateix passa amb els qui s’ autoproclamen descobridors de regs antics i conservadors d’espais naturals. Entre autoproclamar-se tot això i la realitat, hi ha un abisme.
Dit això, faré un resum del que ha estat en els darrers 25 anys Els Estanys i la Marjal d’Almenara. Un paratge natural del nostre municipi que ha passat de la quasi desaparició a l’excelència. Cal recordar que això ha estat possible gràcies a l’empenta, compromís i perseverança de la societat civil. i En cap cas hem d’agrair-li res a cap ajuntament. Acció Ecologista Agró, i en concret Enric Amer i els centenars de voluntaris i voluntàries tant locals com d’arreu del País Valencià i del món, han encapçalat les actuacions per protegir i divulgar la vida d la nostra Marjal. En eixe sentit, el voluntariat ha dut ha terme tasques de manteniment, plantació d’espècies autòctones i conservació dels ullals de Cavanilles i Quartons.
Així doncs, el relat comença al 1995 quan Acció Ecologista Agró denuncia davant la Confederació Hidrogràfica del Xúquer els pous d’Antonio Ferrer, situats al voltant dels estanys per l’extracció abusiva d’aigua del subsòl i que eren els responsables de la sequera estiuenca dels Estanys. Cinc anys després la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va tancar els pous d’Antonio Ferrer. És llavors, l’any 2000, quan Agró comença la campanya de bons d’ajuda al preu de 1000 pessetes per recaptar fonss i poder comprar l’hort de tarongers del tio Pepet. Per què? Allò significava poder destapar l’ullal que el botànic Cavanilles, en 1795, descrivia en les seves cròniques. En dita campanya, la qual avui es diria crowdfunding, participaren més de 2000 persones de les quals més de 200 eren d’Almenara i hi van participar polítics i personalitats d’arreu del territori valencià. Una vegada comprat l’hort per Acció Ecologista Agró, es va destapar l’ullal que avui podem contemplar i admirar.
L’any 2012, de nou, la societat civil, encapçalada per Acció Ecologista Agró, promou una nova campanya de bons d’ajuda a 6€ i es va comprar l’ullal de Quartons, un hort de cinc fanecades en els termes de La Llosa i Almenara. L’empenta de la societat fa que les diferents administracions es preocupen pel lloc i al llarg d’aquests anys vagen declarant diverses figures de protecció així com la inclusió en el Catàleg Valencià de Zones Humides, LIC i ZEPA de la Xarxa Natura 2000 i la darrera inclusió al 2018 com a Zona Humida d’Importància Internacional del Conveni Ramsar.
Quan parlem de la Marjal d’Almenara hem de tenir en compte que afecta a 7 termes municipals des del Belcaire al Palància. Dit d’altra manera: Moncofa, Xilxes, La Llosa, Almenara, Benavites, Quartell i Sagunt. Tot aquest conjunt rep el nom de Marjal d’Almenara que cal conservar i preservar, ja que les zones humides són un dels ecosistemes que més CO2 són capaços d’emmagatzemar, ajudant així a reduir els efectes del canvi climàtic de forma efectiva.
En definitiva, Almenara té un tresor que no sempre ha estat valorat per les administracions locals, provincials i nacionals. Benvingudes siguen totes les ajudes que van arribant, però cal tindre en compte a qui ha treballat durant més de 20 anys en la conservació del territori. Així mateix, cal que pressionem com a societat per tal que s’aprove quan abans millor el Pla d’Ús i Gestió que ampliarà la protecció de Els Estanys i significarà un pas avant en la seua posada en valor.
Fa huit anys que es va iniciar la seua redacció, però l’Ajuntament d’Almenara i altres associacions van al·legar el Pla, que era el resultat d’un pacte entre ecologistes, caçadors i administracions públiques. Per això, s’ha retardat la seua aprovació.
Esperem que 2021 ens porte un Pla d’Ús i Gestió que dignifique la Marjal d’Almenara i Els Estanys, més a prop amb un govern valencià sensible amb el territori i amb el nostre poble.